Enllaç per veure el resum del partit de Canal Blau - Clica aquí.
ES-PEC-TA-CLE
Intensitat, entrega, esforç, concentració, emoció...passió. Espectacular partit aquest diumenge a Les Comes corresponent a la jornada 9 de l’OKlliga femenina, que disputaven l’Igualada FHCP i el CP Vilanova. Les vilanovines necessitaven els tres punts per expulsar-se el mal inici de lliga -amb només una victòria- i es van “buidar”. Les igualadines volien, almenys, esborrar el mal record de la temporada passada on les del Garraf es van imposar per un contundent 0-8. Sens dubte ho van fer. I amb escreix!
Competició: OKlliga femenina. Jornada 9. Les Comes: 80 persones. Entrada gratui-ta.
Igualada FHCP 3
Laia Navarrete -P-, Elba Garreta, Judith Baldris, Laura Salvador (2) i Marta Soler.
També Sílvia Borràs -P-, Clara Ferrer, Laura Torres i Raquel Bernadas (1). Entrenador: Raül Ramírez i Harry Mora
Cate Ortega -P-, Patrícia Miret (2), Maria Figuerola, Maria Córdoba i Clàudia Miret (1). També Mònica Ferrer -P-, Paola Pascual, Laia Jiménez i Helena de Sivatte. Entrenadors: Jordi Mier i Joan Canals.
Àrbitre: Enrique Manuel Díaz Sánchez. Bé. Tot i tenir un criteri particular alhora d'interpretar peus, va estar correcte en línies generals.
_________________________________________________________________________
El 0-8 de la temporada passada encara estava present aquest diumenge a Les Comes. Però en aquesta ocasió el context era diferent. Les igualadines, amb una dinàmica positiva, més pel bon joc dels darrers partits que pels resultats, on alguns no han acompanyat, encaraven aquest partit conscients de que en aquesta ocasió, tenien arguments i recursos per lluitar pels punts. Mentres-tant les del Garraf, venien amb una dinàmica negativa però maquillada per la primera victòria a la lliga assolida la setmana passada contra un bon Sferic de Terrassa a Vilanova.
Els primers minuts vam veure per primera vegada aquesta temporada un Igualada amb ganes de posar-se per davant al marcador només començar el partit i en els primers tres minuts ja havien fet cinc llançaments a porteria. Però les del Garraf no els va inquietar en excés i al minut 4 la Patrí-cia Miret aprofitava una bola “morta” dins l’àrea per inaugurar el marcador, (0-1).
L’Igualada encaixava un altre gol en els primers minuts. Una xacra aquesta temporada. Però en aquesta ocasió no va ser per falta d’intensitat o concentració. Així, les igualadines van “apretar” més per igualar el partit. Però quatre minuts després, l’altra germana Miret, la Clàudia, augmenta la diferència després d’una perfecta finta fruit d’un contraatac; (0-2). El fantasma del 0-8 va treure el cap.
Però l’equip de Raül Ramírez i Harry Mora no creu en fantasmes, és molt lluitador i només dos minuts després, en un allunyat, col·locat i potent xut de la Laura Salvador en una falta, la bola entrava per l’escaire esquerre de la porteria defensada per la portera vilanovina, i internacional per Espanya, Cate Ortega; que només va poder treure la bola del fons de la porteria per a fer la sacada de centre. (1-2).
Amb l’equip lluitant i reduint diferències, les locals es van abocar en atac amb l’ànsia d’empatar el partit. Les ocasions arribaven però aquest punt d’ansietat feia que no es definissin en gol en els metres finals. Mentrestant el CP Vilanova, més regular en el seu joc, intentava en les seves pos-sessions donar el toc de tranquil·litat. Era evident que volien conservar l’avantatge veient el perill de les locals. Tot i així, les ocasions que arribaven a porteria les desfeia eficientment la portera igualadina Laia Navarrete.
Quan semblava que el partit arribaria al descans amb el mínim avantatge per a les visitants, a tres minuts del final, l’àrbitre gallec Enrique Manuel Díaz Sánchez, xiula uns peus d’una defensora visitant dins l’àrea; penal. La pena màxima la llançaria la Laura Torres però sense sort. Un minut després la Raquel Bernadas marcaria el seu golet - i ja en van vuit - després de materialitzar un contraatac i superar per abaix a la portera Cate Ortega, (2-2).
Ara sí arribaríem al descans. L’Igualada, que aquesta temporada encaixa gols en els primers minuts, també els marca en els darrers. - Recordem que en el darrer desplaçament a Bigues i Riells, les de l’Anoia van marcar el gol de la victòria a 11 segons del final.-
L’inici de la segona part també va ser intensa i als cinc minuts, l’àrbitre gallec castigaria amb un penal a l’Igualada per peus. El penal el transformaria amb un xic de sort la Patrícia Miret, pel fet que la bola va quedar frenada per les proteccions de la portera Laia però que no evitar que superés la línia de gol, (2-3).
El partit ja estava sent molt vistós, però d’aquí fins al final va ser un “Uuuiii” constant per ambdós equips. L’Igualada es veia capaç de superar un equip que feia uns mesos el va humiliar a la pista amb el ja esmentat 0-8. L’Igualada no volia perdre aquest partit perquè eren conscients de què el podien guanyar. A l’espectacle s’hi va sumar també la portera de l’Igualada, Laia Navarrete, de només 15 anys, que amb les seves intervencions va exasperar a tota l’expedició vilanovina.
L’Igualada estava lluitant per no perdre el partit, les ocasions arribaven però no es definien en gol. Les incisions de la Raquel Bernadas creaven molt perill, les contres eren mig gol però tampoc es definien. Ara un rebot, ara un estick que desvia l’assistència definitiva, ara un pal, ara la Cate.... Calia sumar-li les clares ocasions de les visitants que anava desfent amb solvència la Laia.
El temps s’esgotava i entràvem en els darrers cinc minuts... però és quan marca l’Igualada. Torna-ria a passar? Les locals feien la falta 10 i la pertinent falta directa pel CP Vilanova la picaria la Maria Córdoba. La Laia va malbaratar el xut i els posteriors remats de la vilanovina, a qui també va exas-perar. Espectacular.
La Laia feia molt bé la seva feina, ara faltava marcar el gol que no volia entrar. Quedava poc més d’un minut i les visitants amb nou faltes aguantaven la bola als “fondus” per perdre temps man-tenint la bola. Era, potser, una manera de reconèixer la superioritat local.
L’Igualada va forçar la desena falta de les vilanovines. Era l’ocasió perfecta, el moment perfecte... era el moment. La capitana Laura Salvador es va prendre el seu temps per preparar-se el llança-ment de la falta directa. Tots esperàvem un petit toc i un fort xut de la capitana.... així va ser, xut fort, on la bola, sense tocar a terra, va picar en els dos pals i va entrar. Era l’empat en un xut per-fecte. Era l’empat fruit de la fe i del sacrifici de tot l’equip, (3-3).
Quedava un minut. En l’anterior partit, a Bigues, en els darrers seixanta segons es van marcar dos gols... però tot i intentar-ho, ara ja no es mouria més el marcador i el partit acabaria amb empat a 3 gols. Els espectadors de Les Comes eren tots conscients que havien assistit a un gran partit, jugat per dos bons equips, i amb dues grans porteres, la Cate Ortega i la jove Laia Navarrete.
Després d’aquest partit l’Igualada FHCP manté la 7a posició a la OKlliga amb 10 punts i en aquests moments estaria classificat per a la Copa de la Reina. Queden 4 jornades per definir-ne els 8 clas-sificats definitius.
L’Igualada Femení Hoquei Club Patins anima a tots els seus socis i seguidors a presenciar el partit de la següent jornada -la 10a- a Terrassa (a 40 minuts), contra un altre rival directe, l’Sferic de Terrassa. Serà el dissabte dia 24 de gener a les 18:00 h. El club egarenc ocupa la 8a posició amb 8 punts i un partit menys que les de l’Anoia. L’Sfèric s’ha reforçat aquesta temporada amb dues jugadores xilenes i és un dels menys golejats de la lliga. Serà difícil guanyar-li els tres punts a casa seva, però si els lluitem fins al darrer segon...
Per a tots els que voleu acompanyar l’equip des d’Igualada, us fem saber que sortirem des de Les Comes el dissabte vinent a les 16:00 h. Estem segurs que valdrà la pena.
